Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
Lorenzo Valla
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…
El valor biològic de les proteïnes
Atès que les proteïnes que es troben en els diferents aliments estan compostes per proporcions molt variables dels diversos aminoàcids, hom ha acceptat el concepte de valor biològic de les proteïnes per a referir-se a les característiques nutritives de les diferents proteïnes, segons quin sigui llur contingut dels aminoàcids que l’organisme humà ha d’obtenir prioritàriament amb l’alimentació, és a dir, dels aminoàcids essencials D’aquesta manera, el valor biològic d’una determinada proteïna serà més gran com més gran sigui el seu contingut, en quantitat i varietat, d’aminoàcids…
falsa relació

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més…
expressionisme
Música
Terme que designa diversos moviments pictòrics i literaris de les primeres dècades del segle XX que tendiren a intensificar de manera extrema l’expressió, arribant eventualment a la deformació i a l’acceptació del que fins aleshores s’havia considerat mancat de bellesa per tal d’assolir l’objectiu buscat.
És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’…
Tragèdia de Caldesa
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1458.
Desenvolupament enciclopèdic Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge collectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa Com s’ha destacat recentment, en el cos…
quilometratge
Preu que paga una empresa o una entitat per quilòmetre de desplaçament efectuat per un membre seu, per motius de feina, amb un automòbil de la seva propietat, en concepte de consum de combustible, d’amortització, de manteniment, etc.
solidaritat
Sociologia
Concepte elaborat per E. Durkheim a De la division du travail social mitjançant el qual pretenia donar raó dels vincles d’uns individus amb uns altres per tal de formar la unitat d’ordre superior que constitueix la societat.
Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra…
sobornost’
Cristianisme
Concepte que la teologia ortodoxa (Ortodòxia) té de la catolicitat de l’Església i que n’especifica el caràcter col·legial i litúrgic de comunitat de fe i el caràcter d’unanimitat en la formulació de la fe o infal·libilitat
.
Els teòlegs russos, a partir de l'eslavofilisme, hi han vist el correctiu tant de l’autoritarisme papal com de l’individualisme protestant
teoria de Stern
Química
La més completa de les teories de la doble capa elèctrica, enunciada per O. Stern l’any 1924 i que combina el concepte de doble capa rígida de Helmholtz amb el de la capa difusa de Gouy i Chapman.
La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa