Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Mikhail Fabianovic Gnesin
Música
Compositor rus.
Estudià composició amb A L’adov i N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Música de Sant Petersburg, d’on fou expulsat el 1905 per la seva participació en una vaga estudiantil i readmès un any més tard El 1911 viatjà per Europa i visità Berlín, Leipzig i París Altra vegada a Rússia, participà 1912-13 en l’estudi de teatre que l’actor i director teatral VE Meyerhold dirigia a Sant Petersburg, tot escrivint partitures per a diverses tragèdies gregues i música per a acompanyar lectures poètiques A partir del 1923 s’installà a Krasnodar, llavors Jekaterinodar, on impartí classes de música…
Antonio Gallego Gallego
Música
Musicòleg i historiador de l’art castellà.
Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…
Brillante porvenir
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-64; ficció de 93 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra, Romà Gubern i Garriga-Nogués.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià sense…
Josep Carbó i González
Cinematografia
Guionista.
Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz Morales, que dirigí, escriví i…
Juli Moll i Gómez de la Tía
Filologia
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…
Horacio Sáenz Guerrero
Periodisme
Periodista.
El seu pare, periodista, emigrà amb la família a Barcelona l’any 1929 Des de molt jove començà a treballar en agències de notícies i, més tard, fou cronista d’ El Mundo Deportivo mentre es formava a l’Escuela de Periodismo de Madrid Poc després d’obtenir el títol 1943, s’incorporà a La Vanguardia , on desenvolupà la trajectòria professional Hi fou crític de cinema i de literatura, i poc després accedí al seu primer càrrec com a director de compaginació Transmeté els coneixements d’aquesta secció com a professor a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, que contribuí a fundar…
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Revista de sociologia, ciència i art que feren aparèixer Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Frederica Montseny a Barcelona (1 de juny de 1923 a 15 d’agost de 1936), primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una…
Edmund Rubbra
Música
Compositor anglès.
Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb R Vaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i també a la Guildhall School of Music and Drama 1961-74 Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat…
,
Jan Vermeer
Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…