Resultats de la cerca

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del…

Fundat l’any 1968, nasqué gràcies a l’impuls de Cèsar Villegas Sanvicens i l’equip de natació sincronitzada del desaparegut Club Drink Fou constituït amb les sec-cions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i salts L’any 1973 se centrà en la natació sincronitzada i suprimí la resta de seccions, tot i que posteriorment creà la de salvament Des del 1968 domina, des de categoria aleví fins a sènior, totes les modalitats de natació sincronitzada solo, duo, combo i equips En categoria sènior, ha guanyat el 80 % de les medalles d’or en joc de les competicions estatals Organitzà diverses…

Inclòs dins la secció d’esports del Centre Parroquial Sant Josep de Badalona, fou fundat l’any 1939 amb el nom de CP Sant Josep Durant tres anys participà en la lliga diocesana organitzada per la Joventut d’Acció Catòlica Espanyola Debutà a la Lliga Catalana l’any 1942, en la qual anà ascendint de categoria fins que la temporada 1945-46 arribà a primera divisió del campionat català El seu èxit més destacable fou el subcampionat aconseguit la temporada 1951-52 Els anys seixanta passà a disputar la Lliga estatal de segona divisió, Trofeu Gonzalo Aguirre Jugà alguna fase d’ascens a…

Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista poliesportiva també…

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…

Estudià arquitectura a les universitats de Cincinnati i Harvard, i el 1962 inicià una carrera docent de quatre dècades a la Universitat de Princeton, ciutat on també obrí el seu estudi Juntament amb Richard Meier, Peter Eisenman, Charles Gwathmey i John Hejduk, forma part del grup anomenat Five Architects , considerats pioners del postmodernisme El 1972 projectà la seva primera obra important, la Snyderman House, a Fort Wayne, Indiana El 1979 dissenyà un complex municipal a Portland, Oregon, considerat el primer edifici pròpiament postmodernista i que durant anys ha suscitat controvèrsia Dels…

És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un…