Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
cèl·lula tàndem
Física
Tipus de cèl·lula fotovoltaica de capa fina formada per diverses juncions p-n, cada una de les quals capta llum en un rang de longitud d’ona diferent, amb l’objecte de tenir un màxim aprofitament de la llum solar i maximitzar el seu rendiment de conversió energètica.
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible…
Didimeu

Didimeu
Rui Ornelas (CC BY 2.0)
Temple
Gran temple d’Apol·lo a Dídima, prop de Milet.
Fundat al segle VIII aC, el santuari, d’estil jònic, adquirí preeminència a partir del segle VI aC, gràcies a les afortunades prediccions dels sacerdots de la família dels Brànquides, que monopolitzava el càrrec de gran sacerdot, i al generós patrocini dels monarques Necao d’Egipte i Cressus de Lídia La cella del temple acollia una cèlebre escultura de bronze coneguda com Apollo Filesi, obra de Cànac de Sició segle VI aC L’enfrontament entre grecs i perses a la primera guerra mèdica comportà la destrucció de l’edifici 494 aC, el trasllat a Ecbàtana de l’escultura i l’exili perpetu dels…
càmera de televisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Aparell que converteix les imatges lluminoses en senyals elèctrics a fi de poder-les transmetre a distància.
La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
biohidrogen
Ecologia
Hidrogen obtingut per mitjà de processos biològics, principalment per a ésser usat com a font d’energia.
L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
semàfor
Transports
Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.
En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i…