Resultats de la cerca

Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a…

Fabricant tèxtil, el 1893 adquirí les accions de la colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres que també fou coneguda durant el segle XX com colònia Monegal, que el 1900 tenia 300 treballadors Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona 1886-90, que presidí 1902-03 i 1927-30 Fou alcalde de Barcelona 1902-03 i senador 1905-07 vitalici des del 1908 El 1928 fou novament president de la Cambra de Comerç de Barcelona El seu germà Ramon Monegal i Nogués Barcelona ~1860 ‒ 1920, també industrial, creà una fàbrica de perfums que el seu fill, Esteve Monegal i Prat , convertí en la fàbrica…

De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com…

D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’…

Fill de Ferran Cuito i Canals i net d’ Amadeu Hurtado i Miró , s’exilià amb la seva família l’any 1939 i visqué a Perpinyà i a París, on estudià dret i economia a la Sorbona, i posteriorment visqué i treballà als Estats Units i a Madrid De molt jove 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Carolà L’any 1976 tornà a Barcelona, i els anys de la Transició estigué vinculat al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya  de Pallach Posteriorment s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya Com a escriptor, ha publicat els volums de narracions El jardí sense…

Fill del polític i periodista d’Artà Josep Melià i Pericàs , es llicencià en dret l’any 1996 i s’especialitzà en dret urbanístic i ordenació del territori Fou assessor jurídic de diversos ajuntaments i professor associat de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears entre el 2000 i el 2002 Entrà a militar a les joventuts d’ Unió Mallorquina , i entre el 2002 i el 2003 fou conseller d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca Posteriorment, fins l’any 2007, fou regidor de Planificació de l’ajuntament d’Alcúdia i, del 2003 al 2011, diputat del Parlament de les…

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni Mercader Urboy  …

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné…

Llicenciada en física per la Universitat Internacional Imam Khomeynî, hi participà en la lluita pels drets humans i escriví sobre els drets de les dones en una publicació estudiantil, fets que li suposaren dues detencions Des del 1998 ha estat empresonada en diversos períodes, i des del 2021 torna a complir condemna per assistir a un memorial en suport a Ebrahim Ketabdar, assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals del novembre del 2019 El 2003 s’incorporà al Centre per a la Defensa dels Drets Humans dirigit per Shirin Ebadi , del qual ocupa la …

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004,…