Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…
neoconservadorisme
Política
Terme amb el qual són designats els mètodes i la ideologia relatius bàsicament a política exterior d’ un sector de la dreta nord-americana.
Els neoconservadors adquiriren protagonisme durant el mandat de Ronald Reagan 1980-88 i han dominat l’administració de GWBush des dels seus inicis 2000 Postulen la primacia de valors universals centrats en les idees de democràcia, llibertats individuals i lliure mercat, dels quals els EUA constitueixen el model que, d’una manera més completa, permet exercir-los i defensar-los L’amenaça a aquests valors per part d’estats o sistemes politicosocials antagònics i hostils, especialment el comunisme o el fonamentalisme islàmic, i el seu caràcter d’imperatiu moral en justifiquen l’extensió arreu del…
societat
Sociologia
Reunió permanent, basada en una relació estable, dels membres que integren el més ampli grup social.
Generalment es confon amb un país, nació o estat, o amb una unitat lingüística o cultural Un cop establerta, la societat és reconeguda com a anterior a cadascun dels individus i grups que la integren i es basa en llur voluntat implícita de viure en comú per possibilitar l’acompliment de diversos objectius fonamentals econòmics, educacionals, recreatius, etc i l’establiment, el manteniment i el desenvolupament, mitjançant lleis i costums, de diferents grups, anomenats també societats intermèdies , que fan de pont entre l’individu i el grup social en tota la seva amplitud escoles, associacions…
Josep Vidal i Llecha
Lingüística i sociolingüística
Jurista, professor, escriptor i activista pels drets humans.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i…
Herman Hertzberger
Arquitectura
Arquitecte holandès.
El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de…
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…
Josep Maria Muntaner i Pascual

Josep Maria Muntaner
IEC
Economia
Periodisme
Economista i periodista.
S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-director general…
Teresa Forcades i Vila

Teresa Forcades i Vila
Cristianisme
Política
Religiosa, metgessa i activista política.
Llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona 1990, en 1992-95 féu la residència a la Universitat de l’estat de Nova York de Buffalo Posteriorment obtingué un màster en teologia per la Harvard Divinity School 1997 Especialitzada en salut pública, el 2001 obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en aquesta especialitat, i el 2004, el doctorat per la Universitat de Barcelona El 1997 ingressà al monestir de Montserrat, i hi professà els vots l’any 2003 Llicenciada 2005 i doctorada 2008 en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dut a terme cursos de postdoctorat a la…
Mordecai Richler
Literatura anglesa
Escriptor canadenc en llengua anglesa.
De família anglòfona, interrompé els estudis a la Universitat de Concòrdia de la seva ciutat i viatjà per Europa 1951-52 Posteriorment treballà per a la ràdio pública Els anys 1954-72 visqué a Londres, on exercí el periodisme i escriví set de les seves deu novelles sempre, però, de tema canadenc, que reberen les principals distincions literàries del Canadà De nou a Mont-real, ja convertit en un autor destacat, fou també un polemista prominent, especialment per l’hostilitat contra el nacionalisme quebequès, que recollí en multitud d’articles i que arribà a identificar amb l’antisemitisme…
Decret de Mínims en l’Educació
Decret del Govern Balear que regula l’ús i l’ensenyament de la llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.
Aprovat el 4 de juliol de 1997 pel primer govern del popular Jaume Matas i Palou, el Decret 92/1997, establí que el 50% de l’escolarització s’ha de cursar en català Segons el seu article primer, la llengua i literatura catalanes s’han d’ensenyar obligatòriament, juntament amb la llengua i literatura castellanes, en tots els nivells educatius i tots els centres de l’ensenyament no universitari L’article 9 garanteix el coneixement de les dues llengües oficials Els articles més decisius són del 16 al 19 El setzè estableix que en l’educació infantil ""l’ús de la llengua catalana, pròpia de les…