Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…

Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…

L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…

El terme és drenat, a més, pels barrancs del Regall o de la Canaleta i de la vall de Viguera, afluents, per la dreta, del Matarranya La meitat del territori és coberta de bosc de pins 903 ha Les terres de regadiu 73 ha, on es conrea alfals, oliveres, patates i mongetes, s’estenen tot al llarg del riu i són regades amb l’aigua del Matarranya, a través de la séquia d’Arnau que pren l’aigua després de la confluència amb el Tastavins, passa damunt el barranc del Regall per un aqüeducte i és utilitzada encara als termes de Cretes i de Calaceit, fins a la confluència amb el barranc de Calapatar, al…

Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties Tenia mur i…

Des del pic de Portapàs 1798 m alt, contrafort oriental del massís de Madres, s’estén la serralada que separa la vall d’Orbanyà de la de Noedes roc de Peirafita, 1535 m alt pic de la Mosquetosa, 1457 m coll de Marçac, 1506 m Una gran part del terme és boscat bac de la Pinosa, la Fajosa La migradesa de l’agricultura patates i cereals i de la ramaderia ha provocat gairebé el despoblament del municipi Actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència El poble 836 m alt és situat vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial és esmentat ja el…

Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà collaborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat Des del 1980 publicà a El Víbora per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído , i a partir del 1982 a Cairo , on aparegué Las aventuras de Roco Vargas D’altres obres destacables són Opium 1983, Tritón 1984, El misterio del susurro 1985, Sabotaje 1989 i El muro 1990 Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pósters, portades, etc Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu…

Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i aquest any obtingué l’escó al…

Debutà en el circuit internacional el 2000 Ha disputat diversos cops el Campionat del Món de Motociclisme en la cilindrada de 250 cc, posteriorment Moto2 En la seva millor temporada, el 2008, aconseguí dues victòries de Gran Premi, quatre podis i la quarta posició a la classificació general final