Resultats de la cerca

Estudià història i teoria musical al Conservatori de Moscou, on posteriorment es doctorà amb VE Ferman 1940 Fins el 1936 ensenyà història de la música en diverses escoles de Moscou Després de servir a l’armada soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en 1945-48 fou director de la redacció musical de la Ràdio Soviètica, i des del 1956, professor del conservatori, on dirigí seminaris sobre música contemporània occidental El seu principal centre d’interès és la música del segle XX Fou autor d’una sèrie de monografies, articles i assaigs sobre els grans compositors…

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi…

L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el…

Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón 1908, i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l' Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino 1925, amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València 1930, Vinatea 1936, La Taula de Canvis de València 1408-1719 1957, Las Rocas 1957 i Los Jurados…

Professor d’història a les universitats de Groningen 1906 i Leiden 1915, la seva obra Herfsttij der Middleeuwn ‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919 constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus 1924 Homo Ludens 1938 Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen ‘A l’ombra del demà’, 1937 Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada …

Establert a Barcelona l’any 1970, començà la seva tasca d’investigació i recopilació de dades del món del futbol que recollí en l’obra Historia y Estadística del Fútbol Español 2001, publicada en deu volums Vocal del Centre d’Investigació de la Història i Estadística del Futbol Espanyol des del 2009, collabora habitualment en la revista digital Cuadernos de Fútbol i en l’Anuari que publica aquesta entitat És un dels autors del llibre Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009 , publicat amb motiu del centenari del club També ha collaborat en diversos mitjans de comunicació i en…

La seva afició a les bitlles el portà a estudiar-ne la història i la seva localització geogràfica a Catalunya El 1987 fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó ‘87, primer club de bitlles catalanes que es va inscriure a la federació catalana Participà en l’elaboració d’un reglament unificat per a Catalunya i creà la denominació de bitlles catalanes tradicionals Fou directiu de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-92 L’any 1996 publicà Bitlles i bitllots El 2002 fundà La Bitlla, centre de recerca i difusió de les bitlles catalanes que ha editat diversos quaderns…