Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
els Deserts de Dalt
Sector de l’Horta de València, que, segons les ordenances de la séquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa.
És separat dels Deserts d’Avall pel barranc de Carraixet
Daia Nova
Església de Daia Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, a l’est d’Almoradí.
Els conreus de regadiu —hortalisses carxofes, cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 1 301 h El poble , que experimenta un augment lleuger 1 439 h 2006 7 m alt, és al nord del terme formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Xest
Vista parcial de Xest
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger 576 m alt, al límit amb els Serrans fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats És drenat pel curs mitjà del riu de Xest L’àrea no conreada és mínima hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris vinya 1 300 ha, oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers El regadiu es…
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…
Museu Picasso
Pati del Palau Meca, integrat al Museu Picasso
© Fototeca.cat
Museu
Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Picasso, inaugurat a Barcelona el 1963 gràcies al donatiu que Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, feu a la ciutat.
Inicialment s’escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava a final de l’any 2000 d’unes 4250 peces, incloent-hi…
Esglésies de la Selva anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Santa Maria d’Amer Sant Miquel d’Amer Sant Agustí de Lloret Salvatge Sant Marçal del Colomer Santa Brígida Sant Climent d’Amer Sant Genís Sacosta Anglès Sant Miquel d’Anglès Sant Amanç Sant Pere Sestronques Santa Bàrbara Arbúcies Sant Quirze d’Arbúcies Sant Cristòfol de Cerdans Sant Mateu de Joanet Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Sant Climent Sant Iscle Sant Nazari Santa Obina Sant Pere del castell de Montsoriu Blanes Santa Maria de Blanes La Mare de Déu…
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…
Ribelles
Llinatge noble del Principat, que prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d’Urgell.
En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de la fundació 1166 del monestir de Santa Maria de…
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València