Resultats de la cerca

Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de…

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…

Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…

Fill d’un periodista dissident, que fou arrestat i enviat a un camp de treball, i d’una mestra, del 1951 al 1955 serví a l’exèrcit soviètic En 1957-59 estudià a l’Institut Pedagògic de Moscou i, posteriorment, treballà a la ràdio, entre altres ocupacions Juntament amb Aks’jonov, Kazakov i altres, és un dels principals renovadors de la literatura russa dels anys seixanta La seva obra és una sàtira de la vida quotidiana a la Unió Soviètica Cal esmentar les narracions Mij zdes živjom  ‘Vivim aquí’, 1961, Khoču byt Čestnim ‘Vull ser honest’, 1963 i, especialment,  Dvatovarisča ‘Dos companys’,…

Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb…

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…

En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb  Joan Vila i Puig i  Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres…

Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un…

Vestí la sotana escolàpia el sis d’octubre de 1901 i començà el noviciat a Moià, on professà el 9 d’agost de 1903 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1908, quan ja formava part de la comunitat d’Igualada Continuà la dedicació a l’ensenyament a Sabadell 1909-12 i a Mataró 1912-13 Es distingí com a mestre en la classe dels petits per les seves classes dinàmiques i participatives A Mataró organitzà la cavalcada de Reis amb els seus alumnes petits, fet que transcendí a tota la ciutat Fou enviat a Cuba i hi restà fins…

Estudià dret i pedagogia Integrant del grup de joves poetes xilens coneguts com a Generació del 38, es relacionà amb els avantguardistes del grup La Mandràgora, al qual tanmateix posteriorment es referí en termes despectius Fou professor universitari fins l’any 1973 i durant el Govern de Salvador Allende exercí càrrecs diplomàtics a la Xina 1970-71 i a Cuba 1972-73 Després del cop d’estat del general Pinochet s’exilià a Alemanya i posteriorment a Veneçuela, fins el 1979, any que pogué tornar a Xile, bé que residí als EUA entre el 1980 i el 1994 La seva obra poètica, influïda pel…