Resultats de la cerca

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY…

Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats  en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i…

La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…

El període que va de l’inici al segle XII és sobretot una època de producció religiosa, corresponent, de primer, a traduccions bíbliques, patrístiques, hagiogràfiques i litúrgiques cal remarcar la versió georgiana del leccionari de Jerusalem, i després, a produccions originals Entre les obres hagiogràfiques pròpiament georgianes destaca la Vida de Gregori de Ḫandzt'a , de Jordi Merčule segle X en el terreny litúrgic hi ha una producció himnogràfica molt rica Els segles XI i XII marcaren un apogeu, i fou un centre important el monestir d’Iviron o ‘dels georgians’, al mont Athos fundat el 979,…

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria…

Situació Antiga capella del castell, molt modificada per la seva llarga destinació a magatzem agrícola F Tur El castell de Cartellà és a 1 km del nucli de Cartellà, una població situada a 11 km de Girona per la carretera de Canet d’Adri El castell, que es troba a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, és actualment un mas, i la capella, separada d’aquest, és utilitzada com a magatzem Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JAA-MLlC Història Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII La seva història seguí les mateixes vicissituds…

Situació Mur de migdia amb una porta paredada, únic element que es conserva de la construcció romànica ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Vilamitjana, situada a uns 5 km de Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG282685 Història Les primeres notícies del lloc de Vilamitjana corresponen als anys 1055 i 1172 Des dels segles XII i XIII Vilamitjana apareix com a domini del bisbe d’Urgell, i com a tal consta l’any 1358 —en què tenia catorze focs— el 1428, al segle XVII —en què era inclosa a la sotsvegueria de Pallars— i el 1831, a la fi…