Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
Miquel Pessarrodona Martí
Miquel Pessarrodona Martí
CN SABADELL
Natació
Nedador.
Especialista en crol, fou recordista espanyol i català en categoria infantil i juvenil en diverses proves Formà part de l’equip del Club Natació Sabadell de relleus 4 × 200 m lliure, amb el qual fou quatre vegades campió de Catalunya 1966-69 i cinc d’Espanya d’hivern 1967-71 També fou campió estatal d’aquesta prova amb la selecció catalana, l’estiu del 1968 Fou internacional amb Espanya en vint-i-cinc ocasions, tretze de les quals en categoria juvenil, vuit amb l’equip B i dues amb l’equip absolut
Jean Dausset
Metge francès.
Doctorat a París el 1945, el 1948 era fellow d’hematologia a la Harvard Medical School i d’immunologia l’any següent L’any 1980 li fou concedit el premi Nobel de medicina, que compartí amb G Snell i B Benacerraf Els seus treballs més importants són dedicats a l’estudi dels antígens de superfície dels leucòcits, i la localització dels gens que controlen la seva producció i transmissió hereditària Aquests treballs han tingut una gran repercussió en l’estudi de la histocompatibilitat i els trasplantaments de teixits
Benet Valls
Música
Organista català.
Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista
Les quenopodiàcies
Quenopodiàcies 1 Bodris Chenopodium botrys a planta sencera, de fulles pinnatífides i tota ella glandulosa x 0,5 b flor femenina x 10 c fruit en núcula, amb el pericarp mig desprès x 10 2 Salat blanc Atriplex halimus a branca florida, de fulles crasses x 0,5 b flor masculina, amb el penant substituït per dues bràctees oposades x 4 c fruit, embolcallat encara per les bràctees x 4 3 Atriplex patula a branques amb fulles i inflorescències x 0,5 b bràctees fructíferes x 4 4 Mirambell Kochia scoparia a branca, amb fulles lanceolades i hirsutes x 0,5 b flor hermafrodita x8 c fruit, cobert…
Química 2014
Química
Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
orbital molecular
Representació tridimensional de dos orbitals (de nombres quàntics n=2,l = 1 (p) i m=1(a), i n =3,l = 2 (d) i m = 0 (b)) de l’àtom d’hidrogen en prèsencia de camp magnètic extern: assenyalen dos estats energètics de l’electró i la regió al voltant del nucli on és més probable de trobar l’electró en cadascun d’aquests dos estats (els valors de l i m determinen les dimensions, la forma i l’orentació de l’orbital): els caolors respresenten els signes + o - que pren la funció d’ona
© Fototeca.cat
Química
Cadascuna de les funcions d’ona, solució de l’equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d’una molècula.
Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment anàleg al seguit per a establir…
dolor
A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
principi d’Amici
Esquema del principi d’amici: a) lent esfèrica; b) menisc convergent; c) lents convergents; A) punt estigmàtic de l’esfera; A’, A'') punts aplanètics; C) centre de curvatura
© fototeca.cat
Física
Principi per a la construcció de l’objectiu dels microscopis que, basant-se en les propietats dels punts estigmàtics del dioptre esfèric, indica la manera de corregir la desviació dels raigs que procedeixen de l’objecte d’observació.
L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…