Resultats de la cerca
Es mostren 1998 resultats
Franz Peter Schubert
Música
Compositor austríac.
Vida Franz Schubert fou el quart fill d’un mestre d’escola establert al barri vienès de Himmelpfortgrund A sis anys, començà a estudiar a l’escola del seu pare, del qual també rebia classes de violí, mentre el germà gran, Ignaz, li ensenyava a tocar el piano Els seus dots musicals molt per sobre del normal començaren a fer-se evidents i esdevingué alumne de Michael Holzer, organista de Liechtental Segons Ferdinand, un germà de Schubert, Holzer comentà "Sempre que li vull ensenyar alguna cosa nova, ja la sap" En aquell temps Franz ja escrivia les seves primeres obres, i quan es presentà a les…
Itaipú
Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…
Luiz Cosme
Música
Compositor brasiler.
Fou deixeble d’harmonia d’A Garritano al Conservatori de Porto Alegre El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R Perutz i composició amb W Bakaleinikoff En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important Tot i que assimilà els mètodes…
Frederico de Freitas (Branco)
Música
Compositor i director portuguès.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel politonalisme En el…
Francesc Sarrió
Música
Compositor i organista d’origen incert.
Possiblement fou escolà de cant de la seu valenciana al voltant del 1680 Format musicalment amb Antoni Teodor Ortells, fou organista de l’església parroquial dels Sants Joans i, en 1689-1712, de l’església de Sant Martí, ambdues a València L’any 1714 esdevingué mestre de capella de Sant Martí, càrrec que ocupà fins el 1717 Aquest any fou nomenat organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid Compongué diversos oratoris, entre els quals hi ha La Conversión de un pecador 1703, que s’interpretà a la Congregació de Sant Felip Neri de València el 1718, i a la de Palma l’any següent La…