Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les infeudacions com en les…
prostitut | prostituta
Sociologia
Persona que per un preu convingut s’avé a mantenir relacions sexuals amb una altra.
Quant a les prostitutes, deixant de banda les nombroses significacions que ha pres al llarg de la història prostitució , hom en pot determinar dos grups aquelles que estableixen personalment el preu pel qual volen mantenir les relacions sexuals i les que estan adscrites a un local anomenat prostíbul on el preu és fixat per qui dirigeix el negoci Les del primer grup s’installen en cafeteries o bars, on són obligades a beure amb els clients i on de vegades estableixen preu per a possibles relacions sexuals, o en llocs determinats de les ciutats, o en parcs i jardins També n'hi ha que es…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…
Xavier de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Parma (1974-77).
Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina espanyola, que era…
Sant Llorenç de Peracalç (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell de Tella, i l’…
Castell de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Documentada a la primera meitat del segle IX, la vila de Buseu apareix situada dins del pàgus o territori de Corts en un instrument de l’any 817 L’any 1011 el comte Guillem donà al monestir de Gerri la vila de Buseu amb les seves esglésies i parròquies de Sant Sadurní i Sant Lliser Però l’any 1089 Artau II, Eslonça i el bisbe Ot vengueren el villarunculum de Buseu, juntament amb el de Vila-rubla, que integraven el castell de Rocafort, a Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard, a petició del prior Teudall de Gerri, Guillem Guitard retornà al monestir el…
Torre de Sarrià o torre Vilana (Barcelona)
Art romànic
Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i…