Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Ignasi Carbó i Florensa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut
Vilatge i castell del Mor (Tàrrega)
Art romànic
Situació Tossal del Mor, on s’assentava el castell i l’antic vilatge del mateix nom, documentat des de la prehistòria fins als temps moderns ECSA-J Bolòs L’antic vilatge del Mor és situat damunt el tossal homònim, el qual s’emplaça uns 2 km al nord-oest de Vilagrassa, al mig de la plana d’Urgell Prop seu hi passava el camí que, des de Tàrrega, anava cap a Tornabous i Balaguer Mapa 33-15 389 Situació 31TCG438138 A la sortida de Tàrrega en direcció a Agramunt per la carretera C-240, havent passat la via del tren, s’ha de seguir un carrer parallel a la via cap a ponent després cal agafar un…
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
Galceran Durall i de Malla
Història
Mestre racional de Catalunya, donzell de Barcelona.
Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja És pare del poeta Galceran Durall i d’Aguilar El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540
Sant Miquel de la Maçana
Convent
Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi de Rajadell (Bages), prop del mas de la Maçana, al SE del poble.
Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, dirigides per Na Cirera, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
canal alt d’Urgell
Canal derivat del canal d'Urgell que beneficia el sector secaner de la comarca d’Urgell, i sobretot la seva capital, Tàrrega (és també anomenat canal de Tàrrega).
Per tal de construir-lo fou creat el 1956 el Grup Sindical de Colonització El 1961 començaren les obres, inaugurades el 1969 Es tracta d’aprofitar les aigües sobrants a l’hivern octubre-març del canal d’Urgell 2 1 / 3 m 3 /s Amb aquesta finalitat hom pren aigua del canal principal, aigua amunt de la séquia segona, per a regar al N fins a Claravalls 337 m alt, i al S l’aigua és elevada fins a regar Tàrrega 373 m alt, Vilagrassa i Anglesola i una part del terme de Verdú, amb una superfície de 4526,5 ha
reformador
Història
Oficial reial el càrrec del qual era generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.
En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya 1323, després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca 1345-48, com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada 1348-59 Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles 1397-98 i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles 1452-57 per a la repressió dels forans
Pere de Queralt i de Castellnou
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Pere V de Queralt).
Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Antoni Bach i Riu
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina