Resultats de la cerca

Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…

En un pas més cap al restabliment de les institucions democràtiques, la Comissió Nacional Electoral Independent CENI va fixar la data de les eleccions les presidencials se celebraran el 8 de maig de 2013, les legislatives el 3 de juliol, i les municipals, el 23 d'octubre La Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica del Sud SADC, que fa de mediador en la crisi, proposa que a la consulta no es presentin ni el president de l'Alta Autoritat de Transició AAT, Andry Rajoelina, ni l'expresident Marc Ravalomanana, exiliat a Sud-àfrica des de fa tres anys Tots dos polítics, enfrontats, es van veure a…

Un escàndol protagonitzat per la ministra de Sanitat, Maya Hanoomanjee, va fer trontollar el Govern del primer ministre, Navin­chandra Ramgoolam Hanoomanjee va ser de-tinguda el 22 de juliol, acusada de pràctiques corruptes en la compra que va fer l’Estat d’una clínica privada, en l’anomenat cas MedPoint En solidaritat, van dimitir sis ministres del Moviment Socialista Militant MSM, i el partit va deixar la coalició Aliança del Futur per passar a les files opositores Amb aquesta decisió, Ramgoolam va perdre una de les peces més importants del Govern, el líder de l’MSM i ministre…

Llicenciat en dret i en econòmiques per la Universitat de Deusto, presidí durant deu anys la Cambra d’Indústria i Comerç de Navarra i fou membre del Consell Foral de Navarra Afiliat al PNB, en fou president del 1977 al 1980 Diputat per Guipúscoa en les eleccions generals del 1979 i membre del Parlament Foral navarrès, fou designat el mateix any president del Consell General Basc preautonòmic, càrrec des del qual negocià amb ASuárez l’Estatut de Gernika 1979 Lehendakari del govern basc en les eleccions al parlament basc 1980, reelegit el 1984, l’enfrontament amb Xabier Arzalluz Antia el portà…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista Es vinculà al Parti Socialiste PS i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979 El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb comunistes i…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…

Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar 1927 el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda Prohibit el partit, fou empresonat 1929-31 El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat 1942 pels japonesos, amb els quals collaborà, empès per la seva animositat envers Holanda En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia 17 d’agost de 1945, però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi del 1949, que…

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…