Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Castell de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre del sector septentrional del recinte, avui esberlada J Bolos Castell situat a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès, al cim d’un turó Des del castell s’albirava tota la plana del Vallès Oriental Mapa L37-15393 Situació 31TDF404978 Des de Vallromanes, podem agafar l’avinguda que mena al camp de golf, sense entrar-hi, i pujar pels carrers de la urbanització que hi ha al seu darrere Cal seguir l’avinguda de Can Corbera fins a arribar a un collet, on hem de deixar l’automòbil i prendre un corriol força embardissat i costerut que s’…
Castell de Peratallada (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli de la població de Peratallada amb el castell J Todó-TAVISA El castell és situat al costat de la població, al cim d’un indret lleugerament elevat, en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l’Empordà propers a la mar Mapa 334M781 Situació 31TEG075475 Per anar-hi, sortint de la Bisbal cap a mar, cal agafar la carretera que va cap a tramuntana, vers Serra de Daró En bifurcar-se la carretera, la de la dreta deixa al costat del poble de Peratallada El castell normalment només pot ésser visitat els mesos de juliol i d’agost JBM Història L’any 1065 és esmentat…
monestir del Puig

Monestir del Puig
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Monestir mercedari (Santa Maria del Puig) del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord).
Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la…
comunisme llibertari
Política
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…
Torre de Cogul (Àger)
Art romànic
Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
Salvador Aldana Fernández
Historiografia catalana
Historiador de l’art valencià.
El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…
Els déus inaccessibles
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1987.
Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…
Liber dotationum antiquarum praesentis ecclesiae vicensis
Art romànic
Un fragment del foli 110, amb dues inicials “I”, dibuixades amb colors diferents blau, vermell i verd, sense apunt previ G Llop Manuscrit en pergamí que consta de 152 folis 37,5 x 8,5 cm i en el qual hom recull amb lletra del segle XIII, en negre, i epígrafs en vermell, el conjunt d’antigues donacions i privilegis de la catedral de Vic La manca de notícies de les activitats del taller de Vic durant aquest segle queda excusada pel coneixement de la presència del copista Pere Madriguera, sacerdot, que recopilà en un únic volum totes les donacions anteriors per ordre d’Andreu d’Almúnia, canonge…
Cançoner Vega-Aguiló
Literatura catalana
Manuscrits 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, que antigament havien format un sol volum, siglats Ha i Hb per Jaume Massó i Torrents, i VeAg per la tradició filològica occitana.
Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina