Resultats de la cerca
Es mostren 1101 resultats
Frederic II
Història
Emperador romanogermànic (1197-1250) coronat a Roma el 1220.
Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions…
muftí
Islamisme
A l’islam sunnita, jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.
En molts països musulmans sunnites el gran muftí representa una de les màximes autoritats religioses, i és designada pel cap d’estat o de govern Bé que les seves opinions i dictàmens fatwà no tenen un caràcter vinculant, conserven una gran influència malgrat que les modernes legislacions civils tendeixen a restringir-la o a acomodar-la a les directrius de l’estat Abolit a Turquia el 1924, durant l’administració britànica a Palestina, detingué el càrrec de gran muftí de Jerusalem El Husseiní , substituït pel rei Abdullah de Jordània arran de l’ocupació de Jerusalem…
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prosista i lingüista.
Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed…
,
Gil Shaham
Música
Violinista israelià d’origen nord-americà.
Resideix a Israel des dels dos anys A set anys rebé les primeres classes de violí amb Samuel Bernstein, a la Rubin Academy of Music de Jerusalem El 1981, amb només deu anys d’edat, debutà amb l’Orquestra Simfònica de Jerusalem i l’any següent actuà amb la Filharmònica d’Israel sota la direcció de Zubin Mehta Continuà els seus estudis a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, amb Dorothy DeLay, i a la Columbia University En els darrers anys desenvolupa una espectacular carrera concertística a Europa i als EUA, treballant amb directors com Colin Davis, Riccardo…
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…
targum
Bíblia
Cadascuna de les antigues ‘versions’ (en arameu targū’m) aramees de la Bíblia hebraica.
Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i…
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions…
Hanukà
Celebració jueva que té els orígens en els llibres Primer i Segon de Macabeus.
Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina