Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg,…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…

El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté…

El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA Mozart, amb la…

Començà els estudis musicals amb el seu germà Johann Ludwig Anton, que era violinista a Leipzig Ja abans d’arribar a l’adolescència s’inicià en la interpretació dels preludis i fugues d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Completà la seva formació amb F Benda violí i CPE Bach composició a la ciutat de Potsdam Estigué al servei del príncep Leopold III, el qual li donà permís per a fer un viatge a Itàlia 1765-66 El 1775 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep Escriví diverses òperes, com Inkle und Yariko 'Inkle i Yariko', 1777, obres vocals i de cambra, i un…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…

Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu germà, …

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948…

Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix 1946 Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1948-56, així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra…