Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
vol lliure

Campionat del món de parapent, modalitat del vol lliure, celebrat a Àger el 2011
XEVI BONET
Esports aeris
Esport aeri practicat amb un planador.
En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
La Universitat Catalana d’Estiu
Sessió a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 1971 Coll part / GS El Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC, creat el 1960, va entendre que a més de les manifestacions puntuals que realitzava havia de trobar un marc d’encontre, de treball i de reflexió d’uns dies cada any a l’estil de les jornades que organitzaven els occitans al final de l’estiu És així com van néixer a Perpinyà les jornades del setembre, amb cursos, conferències i algun espectacle D’entrada van ser obertes als amics del Principat Joaquim Maluquer, Francesc Vallverdú… i als amics llenguadocians…
Els estudis ictiològics
Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…
Partit Conservador
Partit polític
Denominació usual del Partit Liberal-Conservador, la principal formació dinàstica que organitzà la Restauració.
Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…
L’arquitectura dels anys cinquanta
Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les…
Jordi Nadal i Oller

Jordi Nadal i Oller
© UPF
Historiografia
Demografia
Historiador de la demografia i de l’economia.
Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina