Resultats de la cerca

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei

Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi devia haver l…

Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980

L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició

Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa …

Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…

Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’…

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…