Resultats de la cerca

Situació Vista general de la vall i del mas on es va fundar aquest monestir cistercenc M Palomares El lloc és situat al fons de la vall de Valldonzella, als vessants llobregatins de la muntanya d’Olorda S’hi podia accedir des de la carretera d’Olorda a Molins de Rei, per un camí força embrossat que surt prop del coll de Can Cuiàs Actualment, el millor camí per anar-hi és des de Sant Feliu de Llobregat remuntant la riera de la Salut o de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF218850 Història El 1147, els esposos Guillem Mir i Sanxa donaren al monestir de Sant Cugat i al seu abat Aleran allò…

Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata

Són exempts els religiosos de vots solemnes i també alguns de vots simples, per concessió especial passionistes, redemptoristes, salesians i altres L’exempció s’estén també als capellans de monges de vots solemnes i al personal dels seminaris professors, alumnes, confessors i criats que depenen del bisbe o directament de la Santa Seu

El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes

La branca femenina de l’orde fou fundada, a Barcelona, el 1261, per Maria de Cervelló Entre els s XVI i XVIII foren molt nombroses a Espanya i a Amèrica les monges de clausura Actualment tenen una vintena de convents a l’Estat espanyol units en federació, i es dediquen a la contemplació i a la docència

El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’…

Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen San Damiano es digueren també damianites o de sant Damià Al s XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes El 1406 les …

Dos homes armats amb ganivets retenen durant una hora un sacerdot, dues monges i dues fidels en una església de la localitat francesa de Saint-Étienne-du-Rouvray, a Normandia Abans que la policia abati els segrestadors, aquests degollen el capellà El president Hollande es desplaça al lloc dels fets i confirma que els assaltants pertanyien a l’Estat Islàmic

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església