Resultats de la cerca

La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el capellà de…

Iquino i el seu cunyat, l’industrial Francisco Ariza Esparones El director hi aportà el nom de la marca que ell mateix havia creat el 1934 i també la seva experiència cinematogràfica Les oficines se situaren a l’estudi fotogràfic que Iquino tenia al passeig de Gràcia Finançada per la Banca Tusquets, la firma es beneficià de la nova llei de protecció del cinema espanyol basada en l’intercanvi de produccions espanyoles per llicències d’importació de films estrangers El 1944, Iquino i Ariza signaren un contracte en exclusiva amb la distribuïdora Hispano Foxfilm, i aconseguiren la creació d’una…

El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià al Club dels…

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins, bé que mai no n'obtingué el títol De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en les obres de portar l’aigua a Esparreguera, durant les quals, el 1909, patí un accident laboral i perdé el braç esquerre A partir de llavors es dedicà només a activitats de tipus editorial L'activista La seva figura ha estat considerada com un dels exponents més importants del catalanisme progressista i de l’obrerisme internacionalista entre mitjan…

A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentària durant la Restauració 1874-1931, especialment a partir de la instauració del sufragi universal 1889, en què les velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder El cacic local era normalment un home amb poder econòmic, intellectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració Per damunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviament…

Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…