Resultats de la cerca

La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc, on hi ha…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al…

El territori mallorquí és constituït per les illes de Mallorca i de Cabrera, i encara per d’altres petites illes i illots immediats Constitueix la part medullar i més extensa de l’arxipèlag balear, el gruix del conjunt gimnèsic Per raons de substrat, i en part també de bioclima general, no ofereix la diversitat de Menorca Per contra, la més gran superfície total i les possibilitats que es deriven d’un relleu incomparablement més vigorós incrementen la riquesa florística i, subsegüentment, les valors i varietat del paisatge vegetal Fisiografia La Serra de Tramuntana, o simplement la Serra, és…

La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…

L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar…

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…