L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intel·lectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme. Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre (prevere), Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom (de Sóller), Miquel Duran (d’Inca), Llorenç Garcias (d’Artà), Pere Oliver Domenge (de Felanitx) i Josep Claverol (de Sant Jordi)”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots els esforços individuals i estendre per tot arreu una neta i vera cultura mallorquina”.
L’Associació per la Cultura de Mallorca volia oferir solucions pràctiques de tipus científic i tècnic, a més de cultural i lingüístic, en una terra en la qual eren conscients que mancaven escoles, hi havia un gran nombre d’analfabetisme, calia millorar aspectes urbanístics i higienicosanitaris i, a més, s’havia de preparar per a la vinguda d’estrangers amb una acció que respectés el paisatge i els monuments històrics, com també promocionar la construcció de tot el necessari per a fer més agradable i pràctica la vida dels visitants, a més de la dels mallorquins. Volien millorar la qualitat de vida i el nivell cultural a partir de la pròpia cultura, oberta als corrents europeus, la pròpia llengua, l’educació, la higiene i l’adopció de mesures urbanístiques i d’ordenació racional i respectuosa del territori.
Aquell any de 1923, el butlletí de l’Associació, subtitulat “Quadern Mensual” (1923-25), donava la relació nominal d’associats distribuïts geogràficament: vuitanta a Palma; quaranta-tres a Sóller; vint a Felanitx; setze a Capdepera; deu a Andratx; vuit a Artà; set a Sencelles; quatre a Alaró i a Sineu; dos a Tarragona, Algaida i Barcelona; i un a Pollença, Son Sardina, Porreres, Sant Jordi, Búger, Campanet, Son Carrió, Sant Joan, Binissalem, sa Vileta, Santa Maria, es Carritxó, Madrid, Consell i Inca.
Pel que fa als sexes, hi havia 198 homes per 15 dones, la majoria de les quals solleriques (dotze), dues de Palma i una de Son Carrió. Pel que fa a les professions, hi havia metges, mestres d’escola, professors, escriptors, periodistes, sacerdots, enginyers, arquitectes, etc. Es tractava, doncs, de sectors socials de classe mitjana alta, sectors eclesials i professionals liberals, aquests darrers en gran majoria.
Cal cercar els antecedents de l’Associació per la Cultura de Mallorca en l’evolució del moviment nacionalista mallorquí de principi del segle XX. Més concretament, els antecedents immediats es troben en la dissolució del Centre Regionalista de Mallorca (1917-20); en l’organització, una mica anterior, vers el 1916, de l’associació Nostra Parla, d’àmbit geogràfic dels Països Catalans, de la qual fou president Guillem Forteza —el president de la secció de Mallorca fou Guillem Colom—; en la societat Ca Nostra fundada el 1920, el secretari de la qual fou Elvir Sans, impulsada per la revista “La Ignorància”; i, també, en la Secció Mallorquinista, la Joventut Mallorquinista, de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Montision de Mallorca presidida per Pau Alcover de Haro. Minerva d’Artà i La Lliga del Bon Mot foren altres entitats de caràcter cultural i nacionalista amb participació d’homes que després formaren, en gran part, l’Associació per la Cultura de Mallorca. En totes aquestes iniciatives hi havia, majoritàriament, el grup d’intel·lectuals autoanomenat Escola Mallorquina.
Cal afegir també, com una influència més liberal i laica, la formada pel grup de la revista en castellà “Mallorca”, apareguda el 8 de novembre de 1917 amb homes com Emili Darder o Guillem Roca Waring i que evolucionà aquests anys cap al mallorquinisme.
Cal destacar el fet que mossèn Alcover, en aquells moments en plena campanya contra l’Institut d’Estudis Catalans, figurava a les llistes de l’Associació amb el número 78, tot i que després se’n donà de baixa.
Les tasques de l’Associació es paralitzaren l’any 1926 per problemes amb la Dictadura de Primo de Rivera. El 1928 va aparèixer la publicació “La Nostra Terra”, que des del 1930 li va fer de nou portaveu. Aquest mateix any tornà a reprendre les activitats que desenvolupà fins al final de la Segona República a Mallorca.
Retrat d’E.Darder, s.d.
Col·l. A. Muntaner / J.G.
L’Associació va ser presidida per Elvir Sans i Rosselló (1923-24), Emili Darder i Cànaves (1925-31), Miquel Massutí i Alzamora (1932-33) i Josep Sureda i Blanes (1934-36). Aquests quatre presidents eren de filiacions polítiques diverses. Emili Darder (batlle de Palma els anys 1933, 1934 i 1936) era d’Esquerra Republicana Balear, i Miquel Massutí del Partit Republicà Federal. Elvir Sans militava al Centre Autonomista (1931), unit al Partit Regionalista de Mallorca i que tenia com a líder Francesc Cambó i com a model la Lliga. Aleshores, doncs, podem confirmar la convivència d’elements de diversos sectors polítics. Tot i que, a “La Nostra Terra”, s’observava més aviat un cert acostament a la dreta política nacionalista, sobretot per la influència de Joan Pons i Marquès, membre molt actiu del Centre Autonomista, o Guillem Forteza, expresident del Centre Regionalista, precedent del Centre Autonomista i del Partit Regionalista, i exbatlle de Palma (1923) amb el partit liberal.
Exposició del Llibre mallorquí des de la Renaixença organitzada per l’ACM i la Societat Arqueològica Lul·liana, “Brisas”, Palma de Mallorca, 2-5-1934.
BBM / J.G.
En aquest darrer període, 1930-36, l’Associació per la Cultura de Mallorca constituí delegacions a Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera, Pollença, Valldemossa, Andratx i la Soledat. A més de les dues revistes esmentades, publicà anualment l’“Almanac de les Lletres” i “El Calendari Mallorquí”, com també llibres d’ortografia i altres obres d’història, poesia, etc.
Tingué una secció juvenil —Joventut Escolar— entre el 1930 i el 1932, dirigida per Joan Sanxo i Tous i relacionada amb la catalana Palestra.
Durant l’etapa republicana reprengueren amb força les activitats del primer moment: conferències de tot —tipus (filosofia, política en general, sanitat, biologia, etc.), preparació de commemoracions, centenaris, homenatges, jocs florals i cursets de llengua, història, art, arqueologia o excursions.
Cal destacar els actes de germanor amb Catalunya. Al mes de setembre del 1932, conjuntament amb Acció Republicana de Mallorca, s’organitzà el viatge a Barcelona d’uns 900 mallorquins per celebrar la concessió de l’Estatut de Catalunya per part de les Corts Espanyoles. l’entitat s’adherí al Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca el 1934, i, finalment, donà resposta al Missatge als mallorquins (1936).
El Missatge anava signat per autoritats polítiques (encapçalades per Lluís Companys) i per intel·lectuals del Principat de Catalunya. La Resposta als Catalans es concretà en un document més conegut amb el nom de Manifest, que no es pogué publicar a “La Nostra Terra” per causa de la Guerra Civil. Aquesta Resposta era una adhesió cultural a Catalunya, a la història comuna i a un futur de germanor, sense renunciar a les característiques pròpies de Mallorca. El document, signat per uns 150 intel·lectuals i polítics mallorquins, la majoria de l’Associació per la Cultura de Mallorca, destacava entre altres coses que:
“L’afirmació d’una llengua és també l’afirmació d’una cultura. No creim equivocar-nos en assegurar inscrit l’esdevenidor cultural de Mallorca en l’òrbita de gravitacio que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l’adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat”.
D’aquestes relacions sorgí el que s’anomenà Comunitat Cultural Catalanobalear amb la intenció d’estrènyer més els llaços d’unió entre Catalunya i Mallorca.
En tot això cal veure una voluntat d’incidir en tots els sectors socials per acostar-los als seus ideals. Es dugueren a terme activitats de tot tipus, moltes de les quals d’un interès popular prou important, com ara les conferències sobre adobs i agricultura, sobre les malalties venèries i el càncer, sobre sexualitat, higiene i alcoholisme, sobre ensenyament, sobre petrolis i carbons, o sobre aspectes econòmics i comercials.
Hi hagué preocupació pels problemes culturals, literaris i lingüístics de sempre. S’organitzaren els jocs florals de Mallorca, les festes de la bandera mallorquina i cursos d’ortografia. Se celebraren diades de la llengua i conferències d’història de Mallorca i es feren homenatges a escriptors com Costa i Llobera, Joan Alcover, Bartomeu Ferrà i Perelló, Marià Aguiló i Fuster, etc.
“La Nostra Terra”, d’altra banda, incloïa informació i comentaris del món cultural, artístic i fins i tot econòmic de l’illa. També recollia informació, editorials i articles sobre la situació catalana, l’espanyola i la mundial. Els problemes econòmics, polítics i culturals de l’època hi tingueren presència: la depressió econòmica, la crisi de la Societat de Nacions o el perill del nazisme, del feixisme i del comunisme soviètic. Tots els temes van ser tractats en un sentit liberal i democràtic, alhora que amb respecte per la religió catòlica.
En general, l’Associació es preocupava de donar una difusió popular a les seves activitats aprofitant festes i actes en pobles o a la mateixa ciutat de Palma. Tenia cura de relacionar-se amb altres entitats, en moltes de les quals es notava la presència dels membres de l’Associació, com és el cas del Celler Cooperatiu de Felanitx, l’Assistència Palmesana, l’Orfeó Mallorquí, l’Orfeó Aulí de Felanitx, l’Orfeó l’Arpa d’Inca, Minerva d’Artà, la Federació de la Premsa Catalanobalear, cercles d’obrers catòlics, etc.
Fou molt important l’empenta donada a la preparació i la discussió de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i al Projecte d’Estatut de Mallorca i Eivissa (1931), i també la preocupació per l’extensió del decret del govern republicà sobre bilingüisme. Tots aquests fets no es poden entendre sense la participació dels homes de l’Associació, i tampoc el clima de debat sobre el tema de la qüestió nacional a Mallorca, que, tot i que aleshores no interessava a la major part de la classe política i econòmica de l’illa —sobretot a Joan March—, sí que aconseguí una difusió que feia preveure possibilitats de canvi en la Mallorca provinciana i dels cacics, si no hagués estat per la Guerra Civil, que provocà la dispersió del grup segons les seves afinitats polítiques i, alhora, la seva forçada desaparició per la repressió física, cultural i lingüística del nou règim.