Resultats de la cerca

De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però,…

Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81,  Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László…

El lloc havia desaparegut ja al s XV el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a…

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal 3 000 ha, sobretot pinedes i del garrigar 1 000 ha L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades vinya 1 500 ha, cereals ordi i blat, oliveres i arbres fruiters El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual La ramaderia hi té una certa importància bestiar oví, cabrum i porcí Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura farineres, de licors, d’alcohol i de la fusta Hi ha un fort corrent emigratori cap a València,…

El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…

De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición …