Resultats de la cerca

Construït sobre un talaiot precedent, té forma troncocònica i un diàmetre màxim de 24 m És un dels més grans i més ben conservats de l’illa Una obertura a la part superior permetia l’accés a un santuari construït en l’època romana Ha estat excavat i estudiat per Lluís Plantalamor, arqueòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Situació Ruïnes de l’església, els carreus de la qual foren reaprofitats per a la construcció de la nova capella de Sant Macari de Salanova ECSA - JAAdell Les ruïnes de l’església de Sant Macari són situades al cim d’un turó, uns 200 m al sud de la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG937766 Poc abans d’arribar a Salanova, per la carretera de Llaguarres a la Pobla de Roda, hom veu a mà dreta, al costat de la carretera, les ruïnes d’aquesta església Església És un edifici en estat de ruïna avançada, i els seus materials foren espoliats i emprats en la construcció de la nova capella…

La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…

Situació Vista aèria del seti del castell, amb les ruïnes d’una torre i el que resta de l’església de Sant Feliu, en un cingle sobre el poble de Llo ECSA - F Tellosa Fortificació situada en un serrat encinglerat que s’alça sobre el poble de Llo, al costat de les Gorges del Segre, al voltant de l’església de Sant Feliu de Castellvell Des d’aquest indret hom albira bona part de l’Alta Cerdanya i també un dels camins que permetien de comunicar la conca cerdana amb el Ripollès, tot passant pel coll de Finestrelles Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E De la part alta del poble…

Situació Basament d’una torre d’angle de l’antic castell de Salses, segurament arrasat al segle XVII ECSA - A Roura La vila de Salses és situada al peu dels contraforts de les Corberes, entre el Serrat Negre i la gran Sanya o aiguamolls propers a l’estany Salses, i és dominada pel seu castell Les restes del primitiu castell són situades vers l’angle nord-est de l’actual fortalesa, en un petit turó a 200 m de distància Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 30,6 N - Long 2° 55’ 8,4” E Salses és a 25 km al nord de Perpinyà per la carretera N-9 Història El topònim Salses té el seu origen en les…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església de Sant Martí Vell o Sant Martí de Santa Pau, situada al centre del terme municipal, al costat nord-oriental de Santa Pau, es troba vora la carretera d’Olot a Banyoles, a mà dreta, al peu de la serra de Sant Julià del Mont Mapa 295M781 Situació 31TDG653672 Per anar-hi, tal com hem dit, cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles L’església es troba a l’altura de Santa Pau, a 1 km aproximadament de la carretera, vers tramuntana JVV Història Les notícies sobre l’…

Situació Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat ECSA - J Bolòs Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas engorjat que hi ha cap al…

L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus…

Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament…

Situació Un dels escassos vestigis del que fou la capella F Baltà Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós 349 m d’altitud, al sud del castell d’Eramprunyà S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret Mapa 36-17448 Situació 31TDF128741 Història Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328 El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de patronat, i…