Castell vell de Salses

Situació

Basament d’una torre d’angle de l’antic castell de Salses, segurament arrasat al segle XVII.

ECSA - A. Roura

La vila de Salses és situada al peu dels contraforts de les Corberes, entre el Serrat Negre i la gran Sanya o aiguamolls propers a l’estany Salses, i és dominada pel seu castell. Les restes del primitiu castell són situades vers l’angle nord-est de l’actual fortalesa, en un petit turó a 200 m de distància.

Mapa: IGN-2547. Situació: Lat. 42° 50’ 30,6 N - Long. 2° 55’ 8,4” E.

Salses és a 25 km al nord de Perpinyà per la carretera N-9.

Història

El topònim Salses té el seu origen en les fonts magnesianes, anomenades “salades”, que brollen en el seu terme. Salses és referenciat en diversos textos de l’antiguitat, en què apareix com una estació de la Via Domiciana. Al segle I dC Pomponi Mela cita la Salsulae fons i al segle III dC es documenta el lloc de Salsulis. Salses reapareix per primera vegada el 943 (villa Salsinas), en una donació feta per un tal Sidila al monestir de la Grassa, d’un alou situat en el seu territori. Aquest alou consistia en cases, edificis, terres diverses, horts i vinyes, i serà confirmat a l’esmentat monestir el 951 pel Papa Agapet II, afegint-hi les pesqueries (piscaturas) del lloc. Des del segle següent apareix una família senyorial vinculada al terme que porta el nom Salses, amb Guillem Oliba de Salsans (1047), el qual, curiosament, era membre de la cort del comte Ramon de Cerdanya, del qual era probablement parent; un dels seus descendents, Guillem de Salses, pretendria la successió del comtat de Cerdanya el 1134. Com el llinatge dels Salses, el castell dels Salses es documenta per primera vegada al segle XI, en concret el 1074. La posició estratègica important que guardava el Pas de Salses era domini eminent dels comtes de Rosselló, als quals el senyor de Salses renovava periòdicament l’homenatge.

Els Salses.

PP

L’abadia de la Grassa va incrementar fortament les seves possessions al terme a partir del final del segle XI. Així, adquirí els anys 1095, 1100 i 1101 la font major i extrema de Salses (“fonte maiore et extrema de Salsinis”), la seva pesqueria (“piscatione de predicta fonte”), el seu molí i diverses terres; i, a més, dins el primer quart del segle XII, d’Arnau Guillem, senyor de Salses, poc abans del seu pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, un alou a l’indret dit ad Vassam amb el mas d’Albudecha.

Però Alfons II, després d’haver heretat el comtat del Rosselló, rescatà la major part de propietats de la Grassa (juny del 1192) i es preocupà de fundar a Salses una població, atraient-hi nous habitants mitjançant l’atorgament de privilegis (aquesta carta de població i franquícia no s’ha conservat). Al mateix temps, en conferí el comandament de la fortalesa a Ramon de Santllorenç, un cavaller que gaudia de tota la seva confiança, i li concedí com a salari i per a la guarda del castell tots els drets que percebia sobre totes les vinyes de Salses i la cinquena part de les justícies, i altres rèdits al Rosselló. El rei Pere II, fill i successor d’Alfons, augmentà les franqueses dels salsencs gràcies a una carta de privilegis del 21 de febrer de 1213, que abolia el dret d’eixorquia, el vet del vi, dels grans i de la sal, etc. La vila era administrada aleshores per un consell de prohoms encapçalats per tres rectors (els quals no prendran el títol de cònsols fins al segle següent) sota l’autoritat d’un batlle que representava el rei, que fou des d’aleshores i fins a la fi de l’antic règim senyor directe de la vila i el castell. Els habitants de Salses gaudien a perpetuïtat del dret de pasturatge sobre els pasquers reials de les garrigues de Salses, dret que fou objecte de diverses reglamentacions durant el segle XIII.

L’any 1285 la guarnició del castell de Salses oposà una resistència heroica als “croats” de Felip l’Ardit.

L’actual castell fou començat a construir per ordre de Ferran el Catòlic a partir del 1497 per tal de reforçar la frontera de Catalunya amb França. La construcció de la nova fortalesa representà l’arrasament de la vila medieval i de l’antiga església de Sant Esteve de Salses.

Castell

Cisterna de l’antic castell de Salses.

ECSA - A. Roura

Uns potents fonaments agafats directament a la roca calcària permeten avui d’endevinar-ne la planta —fou segurament arrasat al segle XVII, o fins i tot abans, quan es construí el castell nou. El fortí era més o menys quadrat (mesurava de 30 a 40 m de costat), amb unes parets d’1,80 m de gruix més o menys, i torres quadrades (de 3,40 m de costat) a cada angle. Sembla que la muralla meridional presentava a més, al centre, dues altres torres, que probablement emmarcaven la porta d’entrada. Al centre del recinte es veu una cisterna circular, excavada a la roca, sobre la qual existia també una construcció circular. Entre aquesta i la muralla meridional són visibles els potents fonaments d’una altra paret, perpendicular a aquesta. S’ha considerat que aquest és un dels castells del Rosselló que té els seus orígens en època romana, del baix imperi, malgrat que va ser utilitzat durant tota l’edat mitjana.

Bibliografia

  • Aragon, 1882, pàg. 2
  • Bussac-Truttmann, 1969-70
  • Gouges, 1950, núm. 4, pàg. 14
  • Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 590, pàgs. 95-96; doc. 698, pàgs. 211-213; doc. 699, pàgs. 213-214; doc. 700, pàgs. 214-216; doc. 759, pàg. 259; doc. 760, pàgs. 259-260; doc. 761, pàg. 260; doc. 762, pàg. 260; doc. 763, pàg. 261; doc. 764, pàg. 261
  • Font, 1969-83, vol. I, doc. 237, pàgs. 330-333
  • Castellví, 1982-83, pàgs. 192-196 i pàgs. 305-314.