Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Santa Àgata del Coll o de Montnegre (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Antiga església parroquial que és situada al sud-est del massís de Montnegre, a les Gavarres, uns 2 km a llevant de Santa Pellaia, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva El lloc de Santa Àgata és esmentat l’any 1044 El cabiscol Ponç, en el testament de l’any 1064, disposà de béns situats a la parròquia de Santa Àgata, i el 1102 Berenguer Amat féu deixes a la canònica gironina, entre les quals hi havia algunes propietats en aquesta parròquia En les Rationes decimarum apareix esmentada “ sancte Agathe de Montenigro ” i, semblantment, en les llistes de parròquies del 1362,…
Santa Maria de la Granadella
Art romànic
El lloc de la Granadella és conegut des de l’any 1181, en què Guillem de Cervera va cedir a Pere Mascarell el castell de la Granadella, tal com ho va fer amb Ferrer de Castellnou anys abans La primera referència de l’església es troba en el testament del mestre Radulf de l’any 1187, el qual deixà 10 sous per a l’obra de l’església de la Granadella i 5 més i unes sandàlies de culte per al seu capellà La parròquia de Santa Maria de la Granadella rebé una visita pastoral l’any 1361 L’església actual del poble de la Granadella, d’estil barroc, no es troba al mateix solar de l’antic temple L’…
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Sentfores

Sentfores
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.
Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'estengué a…
Hospital General de València
Medicina
Institució benefico sanitària creada pel consell de la ciutat (1512) sobre la base de l’Hospital dels Folls i absorbint distints hospitals anteriors (de Sant Llàtzer, d’en Clapers, de la Reina, etc.).
Aquells mateixos anys començà a funcionar la casa d’expòsits Era administrat per un canonge, dos regidors municipals i un diputat de clavaries Es cremà el 1545 El 1664 fou ampliada l’antiga estructura amb tres naus per al servei de cirurgia El 1790 hi fou afegit un establiment per a convalescents El 1827 la cura interior de l’hospital fou confiada a les filles de la caritat Perduts els béns propis i esdevingut hospital provincial amb motiu de la divisió del 1833, passà a dependre econòmicament de la diputació provincial ajudada per una junta filantròpica L’hospital fou utilitzat per a…
Casa forta i espluga de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del…
Lixus
Ciutat antiga
Ciutat feniciopúnica, mauritana i romana prop de Larraix (Marroc).
És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…
Església del Canar (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…
Sant Sadurní de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 o 1012 en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a Sallent, a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina