Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Oriol Bohigas i Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i investigador.
Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la…
, ,
Joaquim Maria Bover de Rosselló
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliòfil, erudit i acadèmic,
Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que refusà al cap…
,
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant…
Pere Grases i González
Educació
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura, assagista, professor i bibliògraf.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix 1929-30 i collaborà en L’Horitzó 1935 i en diverses publicacions Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,
Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Folklore
Folklorista, etnògraf i esperantista.
Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…
, , , ,
Josep Gudiol i Cunill

Art
Arqueologia
Prevere, historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i Obra El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació del Museu Episcopal, que fou dut a terme pel bisbe Josep Morgades Un cop inaugurat el Museu, el 1891, el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual…
La dansa
La dansa és una de les arts més antigues i, probablement, una de les de més abast universal, tal com queda reflectit en aquest mapa, en el qual hi ha referències de gairebé tots els indrets Juntament amb la música, constitueix l’inici de les manifestacions artístiques humanes Ballaven els pobles primitius i ballen els pobles més evolucionats trobem danses tradicionals o folklòriques danses cerimonials, religioses o laiques danses sòbries o espectaculars, individuals o de conjunt Sobre els seus orígens hi ha diverses teories Per a uns, l’aparició de la dansa respon a l’instint de conservació…
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina