Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz
Música
Científic alemany.
Estudià medicina a Berlín i es doctorà el 1842 Els seus interessos, però, anaven més enllà i també estudià filosofia, matemàtiques i física Després de treballar com a metge a l’exèrcit prussià 1843-48, començà a impartir classes a la Universitat de Königsberg Al llarg de la seva vida també exercí la docència en altres universitats, com ara les de Bonn, Heidelberg i Berlín El 1887 fundà a Berlín un institut dedicat a la recerca científica, el Physikalisch-Technische Reichsanstalt Les investigacions de Helmholtz cobrien camps molt variats, però es convertí en una personalitat en el terreny de l…
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy emprà microtons…
Clermont Pépin
Música
Compositor canadenc.
Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…
videòfon
Telèfon que permet d’establir simultàniament una comunicació acústica i una de visual.
Necessita, però, quatre fils, dos per al senyal d’àudio i dos per al de vídeo Ideat el 1937, fou posat en servei per primera vegada el 1970 a Pittsburg EUA
Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…
Karl Wilhelm Julius Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per…
instruments de llengüeta
Música
Instruments aeròfons en els quals el so es genera a partir de la vibració produïda en forçar el pas de l’aire entre una o dues làmines flexibles o llengüetes (llengüeta) que formen el generador del so, el qual està fixat a una obertura de l’instrument que el connecta amb la cavitat ressonadora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’…
guitarra batent
Guitarra batent
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, variant de la guitarra espanyola de cinc ordres (guitarra), que es toca amb un plectre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible Les cordes, generalment metàlliques, estan distribuïdes en cinc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina