Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
filosofia grega
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món grec.
Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al s VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la seva…
autòmat
Gramàtica
En gramàtica generativa, mecanisme, anàleg a una màquina calculadora, que permet d’enumerar totes les frases gramaticals d’un llenguatge; aquesta enumeració és feta per mitjà d’instruccions equivalents a les regles de la gramàtica d’aquest llenguatge.
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
bobina d’inducció
Bobina d’inducció
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transformador de tensió proveït d’un circuit magnètic obert i en el qual l’enrotllament primari, de molt poques espires respecte al secundari, és alimentat amb corrent continu interromput periòdicament per l’acció d’un vibrador, ruptor o dispositiu anàleg.
Fou ideada per Heinrich Daniel Ruhmkorff el 1851 i és emprada actualment en els dispositius d’encesa dels motors d’encesa per guspira
bàscula de Schmitt
Electrònica i informàtica
Dispositiu anàleg a una bàscula biestable però comandat per una tensió alterna exterior, de manera que a la sortida hom té una ona rectangular de la mateixa freqüència que la tensió d’entrada, independentment de la forma d’ona d’aquesta.
És anomenat també disparador de Schmitt
patacó
Jocs
Parell de bocins de cartolina o de cartó doblegats i encaixats entre sí, per a constituir una peça més o menys quadrada, o altre element anàleg com els talons de sabata, etc, que la mainada utilitza en el joc de patacons
.
Aquest consisteix a llençar el patacó de cada jugador intentant tocar la peça un altre patacó situat a una certa distància de la ratlla i fer-la girar, i qui ho aconsegueix guanya tots els patacons de la parada Hom també pot jugar-hi en la modalitat de flendi
aparell de rellotgeria
Tecnologia
Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc, en un aparell complex, com és ara el paper en els aparells enregistradors.
desembussador
Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació…