Resultats de la cerca

Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…

Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós caps arribaren a…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta Argentina o A…

S'enfrontà a l’oligarquia local i a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se a Xile, on organitzà la primera escola normal 1842, collaborà al diari El Mercurio de Valparaíso i fundà El Progreso aSantiago Escriptor romàntic, el 1845 publicà el seu assaig novella Facundo Civilización y Barbarie Viatjà pels EUA i per Europa Havent tornat a l’Argentina, publicà Mi defensa, on rebutjà els atacs que li feien els rosistes, i Recuerdos de provincia , una de les millors obres de la narrativa argentina S'uní com a corresponsal als federalistes de José Urquiza 1852 i assistí a la caiguda de Rosas, la…

Formada a l’escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965 Tingué estudi a Cadaqués Alt Empordà i exposà sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc El seu art s’inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint són representats allegòricament sentiments d’angoixa i opressió

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA

Professor emèrit de la Universitat de Manchester UMIST Començà la seva carrera com a lector d’anglès i literatura a l’Argentina i als EUA abans d’obtenir una plaça a la Universitat de Salford L’any 1973 passà a ésser catedràtic de llengües modernes a la UMIST, càrrec que ocupà fins a la jubilació, l’any 1995 Ha estat membre de consells editorials de revistes internacionals en els àmbits de la traducció i la terminologia Termnet News i Language International Actualment, és membre del consell editor de les revistes Terminology John Benjamins, Sendebar Escuela Universitaria de Traductores e…