Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
alruna
Esoterisme
Nom donat a l’arrel de la mandràgora de forma antropomorfa.
Ha estat utilitzada a Europa fins al s XX com a mitjà màgic per a obtenir determinats beneficis
acusatiu de qualificació
Gramàtica
Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació.
És anomenat també acusatiu d’objecte intern Ex Viu la seva vida
cristianofòbia
Religió
Manifestació contrària i violenta envers persones de confessió cristiana o interessos cristians que són perseguits i discriminats per la seva fe.
Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat
Dafydd ap Gwilym
Literatura
Poeta gal·lès.
De família noble, és una de les principals figures cèltiques Amarat de la disciplina dels bards del període Gogynfeindd, incorporà influències provençals i les provinents dels poetes-cantors itinerants gallesos d’arrel popular, i creà un nou camp temàtic i prosòdic —especialment amb el desenvolupament del popular cywydd —, amb un esperit modern
Ungles
Anatomia humana
Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa…
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
flexió
Lingüística i sociolingüística
A les llengües flexionals, cadascuna de les possibilitats paradigmàtiques que té una forma gramatical per a indicar les seves diverses funcions en els sintagmes i les relacions d’interdependència amb les altres formes.
Generalment la flexió es manifesta mitjançant uns morfemes, indicadors de les diverses funcions, afegits a l’arrel del mot flexió radical , al seu tema flexió temàtica o bé sense cap marca flexional determinada flexió zero o per mitjà de canvis en l’interior del mot flexió interna Hom sol anomenar declinació la flexió nominal i conjugació la flexió verbal
Miquel dels Sants Salarich i Torrents
Literatura catalana
Medicina
Historiografia catalana
Metge i escriptor.
Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973
,
model d’Airy
Fotografia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.
Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina