Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament
Entitat bancària, afiliada a l’Organització de les Nacions Unides, més coneguda pel nom de Banc Mundial.
La seu és a Washington DC, EUA Fou creat el 1945 pels aliats després de la Segona Guerra Mundial El 1947 féu els primers préstecs, destinats a la recuperació econòmica dels països europeus que havien pres part en la guerra A partir del pla Marshall 1948, finançà projectes per a països en via de desenvolupament Els òrgans rectors de la institució són l’assemblea de governadors, cadascu dels quals representava el 1997 un dels 180 estats membres, i, pel que fa als assumptes corrents, una junta de 24 directors executius, cinc dels quals pertanyen als cinc països amb més participació en la…
Banc Internacional de Cooperació Econòmica
Entitat bancària constituïda el 1963 amb la finalitat principal de facilitar el comerç entre els països socialistes.
El capital del banc era format per les aportacions dels estats fundadors URSS, RDA, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Bulgària, Romania i Mongòlia i, posteriorment, Cuba 1974 i el Vietnam 1977 La creació d’aquest banc significà un nou intent d’aplicació sistemàtica de les relacions multilaterals quan un país exportava, el banc abonava l’import en el seu compte i el carregava en el compte del país importador Bé que en teoria cada estat havia de mantenir el seu compte equilibrat, de fet, el bilateralisme fou preponderant i les compensacions representaren una part molt petita dels pagaments…
Banc Hispanocolonial
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1876 per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel.
La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines 1881, la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona , la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàllics, la Telefónica i moltes més El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de…
Una banca catalana
Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…
Bibliografia
Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…
Banc d’Alacant
Economia
Entitat bancària domiciliada a Alacant i constituïda el 1965 amb un capital social de 100 milions de pessetes.
El 1971 passà al grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar-ne el 67,7% del capital el 1982 En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest any, les accions del Banc d’Alacant passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior, amb una participació del 96,3% el 1997, any en què tenia uns recursos propis de 8 700 milions de pessetes i 120 000 milions d’aliens La seva xarxa supera el centenar d’oficines, concentrades al País Valencià i Múrcia
Banca Nazionale del Lavoro
Entitat bancària constituïda a Roma el 1913 amb el nom d’Istituto Nazionale di Credito per la Cooperazione.
Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi gran banca regional Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol Madrid, Barcelona i València els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes
Cristina de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya, de nom complet Cristina Federica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i Grècia.
Segona filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia i germana del rei Felip VI d’Espanya El 1988 fou membre de la representació espanyola de l’equip de vela als Jocs Olímpics de Seül Llicenciada el 1989 en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, cursà un màster en relacions internacionals a la Universitat de Nova York 1990 Resident a Barcelona, hi representà la Casa Reial espanyola en actes protocollaris L’octubre del 1997 es casà a Barcelona amb l’exjugador del primer equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin , amb el qual compartí el títol de ducs de Palma, que…
Francesco de Marco Datini
Economia
Mercader.
Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de…
Banc Mercantil de Tarragona SA (1929-1968)
Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven personalitats com Lluís…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina