Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Altres escolopàcids
Territ de Bering Calidris tenuirostris D’aquest ocell hi ha una única observació excepcional, d’un ocell adult amb el plomatge nupcial el 070479 a les salines de Sant Antoni delta de l’Ebre Aquesta dada, juntament amb la d’un ocell citat l’agost de 1980 a Agadir Marroc, són les úniques observacions conegudes al paleàrtic occidental, d’aquest raríssim limícola del NE de Sibèria Terretita Calidris temminckii La terretita és una petita limícola més aviat escassa i difícil d’identificar que travessa regularment els Països Catalans durant la primavera i la tardor Al territori estudiat, les…
Salvador Macip i Maresma

Salvador Macip i Maresma
© Ministeri de Cultura. Govern d'Andorra
Bioquímica
Literatura
Bioquímic i escriptor.
Biografia Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1994, on es doctorà també en genètica molecular 1998 Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York 1998, d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat instructor L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester Gran Bretanya, de la qual és professor associat des del 2015 El seu camp de recerca són els mecanismes cellulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives Molt influït per la…
Escurçó ibèric
Morfologia L’escurçó ibèric Vipera latasti presenta el cap triangular amb la punta del musell aixecada cap amunt, amb una protuberància ben marcada la coloració pot ser més bruna que en l’espècie europea Javier Andrada La seva morfologia és relativament semblant a la de l’escurçó europeu, ja que tots els representants del seu gènere són molt similars el cos és curt i gruixut, el cap triangular i la cua curta i afilada supera rarament els 60 cm de longitud En el cap, triangular, hi destaca un musell acabat en una banya o protuberància anterior, menuda, coberta de cinc o sis…
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
salines de la Trinitat
Salines del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, actualment s’exploten unes 1 000 ha
ballarida
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de troncs ascendents, fulles molt dividides, flors d’un groc taronja i càpsules articulades en forma de banya.
És abundant com a mala herba als camps de blat i d’altres cereals a la regió mediterrània
Fauna i art magdalenians
L’expressió artística és una de les innovacions que apareixen a Europa amb l’arribada dels humans actuals Des de l’inici del Paleolític superior, fa uns 30 000 anys, durant els darrers millennis de la glaciació del Würm, els humans han començat a deixar testimoni de la seva capacitat de representar símbols o imatges de la realitat que els envoltava, si bé l’etapa de la màxima esplendor de l’art paleolític, el Magdalenià, se situa cronològicament entre els 19 000 i els 11 000 anys enrere i es manifesta de manera gairebé exclusiva en una àrea geogràfica relativament restringida de l’Europa sud-…
botzina
Instrument de vent que consisteix en una banya, un tub corbat, etc, i produeix un so semblant al de la trompa, que serveix normalment per a fer senyals.
solució de Ringer
Biologia
Solució salina fisiològica que conté clorurs de sodi, de potassi i de calci i, eventualment, altres sals, que són les principals sals del líquid que banya normalment les cèl·lules.
És emprat freqüentment en experiments de fisiologia per a mantenir vius, temporalment, els òrgans o cèllules in vitro
el Trabucador
Istme sorrenc de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l’Ebre, de 5,5 km de longitud, que tanca per llevant el port dels Alfacs.
Pertany al municipi de Sant Carles de la Ràpita Montsià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina