Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Isabel Rodà de Llanza
Arqueologia
Epigrafista i arqueòloga.
Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i l’edició de…
Àngel Gimeno i Gil
Pintura
Pintor.
De molt jove es traslladà a Barcelona on estudià a la Llotja Treballà als Estudis Orphea en la realització de decorats cinematogràfics, juntament amb Ramon Martí, Salvador Ortiga i Antoni Clavé La seva primera exposició individual tingué lloc el 1936 a la sala Barcino de Barcelona Posteriorment exposà a les Galeries Laietanes 1939 i a La Pinacoteca 1940, 1941, 1942, 1944, 1948, 1950, 1951 i 1952, entre d’altres Participà en el primer Saló d’Independents 1936, en el Saló de Tardor 1938 i en l’Exposició Nacional celebrada a Barcelona 1942 L’any 1976 es celebrà una exposició…
Maria del Carme Muntañola Vilamala
Tennis
Tennista.
Coneguda com Coco , s’inicià en l’escola de tennis del Club Tennis Barcino CTB i jugà en tots els equips del club, capitanejant l’equip que aconseguí el Campionat d’Espanya per clubs Fou en una ocasió campiona d’Espanya de dobles i subcampiona en dobles mixtos Fou campiona de Catalunya en dobles mixtos amb el seu germà Joan Ignasi 1970 El 1970 participà en el torneig de Wimbledon Ha guanyat en diverses ocasions el Campionat d’Espanya per equips veterans femenins amb el CTB És directora del campus d’estiu a l’Acadèmia Sánchez-Casal Fou membre de la Federació Catalana de Tennis i…
Xavier Ibarz Alegria
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus
Miquel Aguerri Pérez
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador…
Josep Maria Palés Garcia
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula conegut com Palés I.
S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà Jordi També jugà al Montesco, l’Oasis, el Club de 7 a 9, l’Ariel i el Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya individual 1959, de dobles 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1971, dobles mixtos 1968, 1969, 1971, 1972 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Osasis 1957, el 7 a 9 1963, 1964 i l’Ariel 1968 Entre el 1954 i el 1961 guanyà quatre cops el Campionat de Catalunya de dobles i cinc el d’equips Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1954, 1955, 1965 i dos d’Europa 1962, 1968
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central
Pau de Bellviure
Literatura catalana
Poeta.
Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…
,
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà Barcelona, RABLB…
,
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina