Resultats de la cerca

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos del…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…

És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa Hi ha dos tipus de consentiment exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals minoritat, estat civil, etc, o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència violència o intimidació, error i dol En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment lliure i mutu en tot el que constitueix…

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és considerat com el pare…

Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la Historia 1817

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa Hospicio de la…

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer Congrés d’Art…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’època Lectures…