Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Lluís Bassat i Coen

Lluís Bassat i Coen
© Universidad Europea de Madrid
Comunicació
Publicitari.
Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…
Peret

Peret
Música
Nom amb què és conegut el cantant de rumba Pere Pubill i Calaf.
D’ètnia gitana, d’infant formà el duo Los Hermanos Montenegro amb la seva germana, en el qual començà a actuar de manera no professional Posteriorment, es dedicà a la venda ambulant durant molts anys mentre continuava cantant i tocant la guitarra en locals de la Costa Brava, de Barcelona i del Maresme Cada cop més conegut, es professionalitzà a mitjan anys seixanta i es traslladà a Madrid, on es consolidà en un estil propi amb temes d’èxit com Una lágrima , Saboreando , El muerto vivo o Borriquito como tú El 1974 participà en el Festival d’Eurovisió interpretant Canta y sé feliz Feu també…
,
República de Sud-àfrica 2013
Estat
Al desembre, les cerimònies per la mort de Nelson Mandela, primer president de la Sud-àfrica lliure de l’ apartheid , van convocar milers de sud-africans i quasi un centenar de caps d’estat, que van reconèixer els seus valors de concòrdia i la seva valuosa aportació tant al desmantellament del règim de segregació racial implantat per la minoria blanca el 1948 com a la reconciliació entre les comunitats negra i blanca En l’acte celebrat a l’estadi de Soweto va quedar palesa la pèrdua de popularitat del president del país Jacob Zuma, que fou xiulat pels assistents, que, en canvi,…
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…
ritual
Cristianisme
Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del Vallès El primer…
Bagua
Història
Societat secreta xinesa estretament relacionada amb la Bailian i caracteritzada per un sincretisme taoista, cerimònies nocturnes menades per un mèdium i vegetarianisme.
Emergí políticament al s XVII L’any 1813 intentà una rebellió contra l’emperador, que fou sufocada amb dificultats
capa pluvial
Cristianisme
Vestidura, en forma de capa, generalment de seda, i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.
Sembla que a l’origen només era emprada fora del temple, en les processons o per prevenir-se contra la pluja
caudatari
En les cerimònies, el qui porta el ròssec del mantell d’un rei, dels hàbits papals, de la capa magna dels prelats, etc.
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La…
música de Niça
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Niça.
Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina