Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Biologia i genètica 2018
Biologia
Genètica
Reescrivint l’origen de l’ADN humà ADN mitocondrial L’anàlisi de l’ADN és crucial en biomedicina i en estudis evolutius Diversos treballs publicats el 2018 van qüestionar algunes de les assumpcions més comunes de les teories sobre l’ADN mitocondrial i sobre les relacions de parentiu del llinatge humà, la qual cosa obliga a revisar la interpretació d’algunes de les dades obtingudes Els mitocondris són uns orgànuls cellulars que produeixen ATP trifosfat d’adenosina, la molècula que actua de moneda de bescanvi energètic dins la cèllula Fa temps que se sap que dins seu tenen un petit fragment d’…
prosteca
Biologia
Extensió filiforme o cònica de la cèl·lula limitada per la capa de mureïna i la membrana externa, per la qual cosa l’interior d’aquestes estructures és continuació del citoplasma de la cèl·lula.
Té diverses funcions, com ara la de retardar la sedimentació de les cèllules, o bé la d’augmentar la superfície de la cèllula amb l’objectiu d’incorporar-hi els nutrients amb major eficiència
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
Els ascomicets
Els ascomicets comprenen unes 30 000 espècies de fongs, 16 000 de les quals es troben en forma de liquen, associades amb algues Això vol dir que, si hi afegim també els deuteromicets ascomicets sense reproducció sexual, de cada deu espècies de fong, sis són ascomicets La fotografia mostra un exemple ben típ3ic d’ascomicet no liquenificat i pluricellular, el de les cassoletes, i concretament, la cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea S’hi veuen diverses fructificacions cupuliformes La part externa d’aquestes fructificacions és l’excípul, I la interna, de color carmí més viu, és entapissada…
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes
Els quitridiomicets: quitridis
Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
Els fongs lisotròfics: el tipus d’organització fong
Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina