Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Josep Maria Pujol i Sanmartín
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de …
,
Joan Lladó i Bausili
Cinematografia
Guionista i director.
Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola…
Martí Joan de Galba
Història
Literatura catalana
Cavaller, documentat a partir del 1457. Fill segon d’Elionor i Guerau de Gualba, senyor del castell del Montnegre.
Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…
,
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…
Bernadí Llorca i Vives
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició també és el…
Peter Bullock
Política
Pedòleg britànic.
Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels…
Abel Mariné i Font
Bromatòleg.
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona Ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona 1969-73 i des del 1982 i de Salamanca 1973-1982 Fou també director general d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1986-90, vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya 1991-93 i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació 1984-89 i des del 2012 Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i…
Eusebi Molera
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
El 1866 el general Prim el condecorà amb la creu del mèrit militar El 1870 acabà els estudis d’enginyeria militar, se n’anà a Nova York i s’establí definitivament a San Francisco Ingressà al cos d’enginyers militars dels EUA i fou destinat al departament de rius i ponts Guanyà un concurs que li permeté fer la seva primera obra i una xarxa de fars i avisos acústics per a la navegació al llarg de la costa del Pacífic Feu mapes de grans rius com el Sacramento, el Colòmbia i el Willamette i la hidrografia de la badia de San Francisco Dissenyà el Golden Gate Park i construí l’església de Guadalupe…
Jordi Gol i Gurina
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del XIIè 1984 fou…
Elías Querejeta
Cinematografia
Productor i guionista cinematogràfic basc.
Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià 1954-58 Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza 1965, consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena 1973 i El Sur 1983, de Víctor Erice El desencanto 1976, de Jaime Chávarri Pascual Duarte 1976, de Ricardo Franco Tasio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina