Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Nigèria 2018
Estat
Aquest 2018, any preelectoral, el president de Nigèria, el general Muhammadu Buhari, va reiterar que acabaria amb el grup islamista Boko Haram, que comet nombrosos atacs i segrestos des del 2009 sobretot al nord-est del país, el més poblat de l’Àfrica amb 190 milions d’habitants Buhari va reunir els alts comandaments militars a final de novembre a Maiduguri, capital de l’estat de Borno, on va néixer Boko Haram La reunió es va dur a terme uns dies després de l’atac islamista contra una base militar, que va provocar la mort d'un centenar de persones Quatre anys després de presentar-se a la…
Ruanda 2009
Estat
La millora de les relacions entre Rwanda i la República Democràtica del Congo van culminar, al mes d'agost, en una trobada a la ciutat congolesa de Goma entre els presidents Paul Kagame i Joseph Kabila En la reunió, els dos estadistes van decidir el restabliment de les relacions diplomàtiques, trencades el 1998, després de la participació de l'exèrcit rwandès en la guerra contra el president congolès, Laurent Kabila, pare de l'actual cap d'Estat La normalització va arribar uns quants mesos després que els exèrcits dels dos països haguessin llançat una ofensiva conjunta contra las…
simfonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a consonància (symphonía, ’sonoritat conjunta'), en contraposició a diaphonía (diafonia), que equivalia a dissonància (consonància/dissonància).
El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia
Jacques Necker

Jacques Necker
© Fototeca.cat
Economia
Història
Financer i home d’Estat francès.
El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…
es Firó
Folklore
Festa popular que se celebra a Sóller (Mallorca) el segon dilluns de maig per a recordar una victòria dels seus habitants contra els pirates turcs el 1561.
La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat, havaneres,…
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més…
agermanat | agermanada
Història
Durant l’edat mitjana, membre d’un organisme o corporació —gremi, municipi, etc— unit amb d’altres per dura a terme una acció conjunta.
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria i puguin…
Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina