Resultats de la cerca

És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any…

Sant Lleïr era una antiga església i quadra del terme parroquial de Vilanova de Roca, situada al límit entre els termes dels castells de la Roca i de Montornès És documentada des del 1149 amb el nom de Sancto Leiro o Sancto Licerio , nom que el 1191 tenia també el terme o muntanya que l’envoltava Del 1227 en endavant hi ha sovint deixes testamentàries a Sancto Lair, Layr o Leyr , capella que encara tenia culte el 1743, que és l’any en què sembla que es va reconstruir Havia tingut cementiri propi Al final del segle XVIII aquesta capella s’havia convertit ja en una dependència del mas veí i fou…

Ingressà a l’Escolania de Montserrat al principi del segle XIX, sota el mestratge de J Vinyals El 1807 abandonà Montserrat i anà a Lleida, on fou organista del convent de les carmelites descalces Poc després és documentat a Madrid com a organista de la parròquia de San Martín Durant la guerra del Francès perdé la plaça d’organista Llavors començà a fer classes particulars i a dirigir orquestres de teatres per tal de guanyar-se la vida, al mateix temps que ampliava els seus estudis, sobretot en el camp del contrapunt El 1829 era a Valladolid, com a director d’orquestra d’una…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels elements…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la cort i també la…

Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera explícita la…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…

En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…

És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química  durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13 morts i…