Sant Lleïr era una antiga església i quadra del terme parroquial de Vilanova de Roca, situada al límit entre els termes dels castells de la Roca i de Montornès. És documentada des del 1149 amb el nom de Sancto Leiro o Sancto Licerio, nom que el 1191 tenia també el terme o muntanya que l’envoltava. Del 1227 en endavant hi ha sovint deixes testamentàries a Sancto Lair, Layr o Leyr, capella que encara tenia culte el 1743, que és l’any en què sembla que es va reconstruir. Havia tingut cementiri propi. Al final del segle XVIII aquesta capella s’havia convertit ja en una dependència del mas veí i fou reemplaçada per un pedró o oratori situat al costat de la Font d’en Roda, visitat en processó per la parròquia el dia de Lledànies. El culte acabà amb una imatge i altar dins l’església parroquial de Sant Esteve de Vilanova, d’on el sant tingué la categoria o consideració de copatró.