Resultats de la cerca
Es mostren 1352 resultats
Eduardo López Banzo
Música
Clavecinista, investigador i director d’orquestra aragonès.
Especialitzat en la interpretació amb criteris històrics i un dels grans difusors del barroc hispànic, estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i després completà la seva formació a Holanda, al costat de GLeonhardt El 1988 fundà la formació Al Ayre Espanyol, que gaudeix d’una gran reputació pel seu rigor interpretatiu i amb la qual ha desenvolupat una important i pionera tasca en pro de la recuperació i difusió de la música ibèrica anterior al s XVIII en particular, les obres de l’aragonès José de Nebra És convidat sovint a dirigir tant conjunts simfònics i de cambra…
gestió forestal
Silvicultura
Conjunt d’actuacions sobre el territori forestal orientades a aprofitar-ne els recursos.
Darrerament, als criteris tradicionals d’explotació dels boscs per exemple, l’obtenció de fusta hom n'hi ha afegit de nous, com l’ús recreatiu caça, pesca, turisme, recollecció de bolets i social manteniment de la diversitat biològica, els sòls i els recursos hídrics El procés de Hèlsinki, iniciat el 1990, defensa la importància d’un desenvolupament forestal de tipus sostenible a tot Europa, capaç de garantir el manteniment de la diversitat, la productivitat i la capacitat de regeneració dels boscs del continent Les resolucions d’aquest procés, signades per 31 països, són…
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la…
Pedro Ferrer
Música
Teòric aragonès.
Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats…
Edward Elias Lowinski
Música
Musicòleg alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els criteris per a una…
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació…
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada…
Alimentació en casos especials: les dietes
En capítols anteriors s’han esmentat les característiques que ha de tenir l’alimentació quan es gaudeix de bona salut aquests criteris, amb les especificacions detallades en diferents apartats, són vàlids per a la població en general Tanmateix, hi ha nombroses situacions en, què convé que l’alimentació, de vegades durant un curt període de temps i en altres ocasions durant períodes prolongats o fins i tot de manera permanent, tingui uns requisits especials, amb l’objectiu d’afavorir el guariment d’un determinat procés patològic, o bé per a prevenir certes conseqüències negatives que se’n…
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
postpolítica
Sociologia
En les societats democràtiques occidentals, situació en la qual es posa de manifest l’esgotament o la superació de la tradicional divisòria ideològica entre dreta i esquerra.
Defineix un marc en què és necessari abandonar els vells conflictes ideològics i resoldre las noves problemàtiques atenint-se sobretot a criteris tècnics propis de l’eficàcia i l’eficiència o a les exigències i demandes canviants de la ciutadania Les crítiques a aquesta situació han vist en aquest fenomen la causa primera de la creixent manca d’interès i de compromís polític d’una part de la ciutadania, al mateix temps que han volgut posar de manifest l’emergència d’una nova tendència a la tecnocràcia i a una visió excessivament demoscòpica de la democràcia Sostenen també que, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina