Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Nicolas Gombert
Música
Compositor flamenc.
Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…
Josep Roig i Raventós

Josep Roig i Raventós
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià a Barcelona 1904 i exercí durant quinze anys a la Casa de Maternitat de Barcelona S’hi especialitzà en pediatria i tocologia i amplià estudis a París i Berlín Presidí la Federació Escolar Catalana Fundà amb Caritat Giraudier 1920 la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura A més d’un centenar de treballs sobre obstetrícia, pediatria i puericultura, publicà Trastorns intestinals dels infants 1928 i Nocions de puericultura 1922, del qual es feren vuit edicions Escriptor fecund —la seva…
,
Michel Pignolet de Montéclair
Música
Compositor i teòric francès.
Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…
, ,
Toru Takemitsu
Música
Compositor japonès.
Vida És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O Messiaen, A Webern i C Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem 1957, per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959 La primera composició en què usà…
Lleonard Balada i Ibáñez
Música
Compositor català.
Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…
Adriano Tommaso Banchieri
Música
Compositor, organista i teòric italià.
Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música…
Philipp Heinrich Erlebach
Música
Compositor alemany.
Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina