Resultats de la cerca

Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric

Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon

Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen

Fou promotor, juntament amb el seu germà Gasparo, de l’Accademia Letteraria dei Granelleschi 1747-62, de tendència conservadora És autor de Marfisa bizzarra 1774, poema en dotze cants, de Memorie inutili 1797, autobiografia, i de deu Fiabe 1761-65 per al teatre Amore delle tre melarance, Turandot, L’augellin belverde, etc, algunes de les quals han estat modernament convertides en llibrets d’òpera

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

Exercí la retòrica a Nicodèmia convertit al cristianisme, sofrí moltes privacions durant la persecució de 303-305, i, ja vell, fou preceptor del fill de Constantí el Gran En les seves obres Divinae institutiones, De ira Dei i De mortibus persecutorum , imitant l’estil de Ciceró, intentà d’erigir el cristianisme com a sistema filosòfic davant la saviesa pagana sostingué també la idea de la passibilitat de Déu

Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles

Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei