Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…

Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…

La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…

Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’…

Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat mitjana L’any 1319 apareix…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…

Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages conjuntament la donació…

Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què Joan Maria, d’Orbanyà, feu…

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través…

El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó…