Resultats de la cerca
Es mostren 1573 resultats
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del…
Raúl Llopart Reimann
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Central, el 1980 arribà al Collegi Alpe, procedent del Club Voleibol Son Amar de Mallorca Després de tres temporades, el 1983 fitxà per l’Hispano Francès i el 1984 per l’ARCA Almacelles El 1986 tornà a Barcelona per jugar amb els Bombers, on formà un trident destacat amb Rafa Pascual i Sergio Arregui i aconseguí dos trofeus Generalitat 1988, 1989 El 1989 marxà al Club Voleibol Palma També fou jugador de la selecció universitària de la Universitat de Barcelona durant set temporades 1982-89 i en 45 ocasions de la selecció espanyola El 1991 fou convocat per jugar partits internacionals amb l’…
Grup d’Acció al Servei de Catalunya
Partit polític
Grup nacionalista català fundat al maig de 1975, durant el procés de creació de Convergència Democràtica de Catalunya, on es dissolgué al febrer de 1976.
Pretenia ser “un instrument el qual faci possible una gran convergència de centre-esquerra capaç de ser majoritària i governar” Era dirigit per Jordi Pujol, amb Miquel Esquirol, Jaume Casajoana i Miquel Sellarès Edità Catalunya Democràtica 1975
Unió Catalana
Partit polític
Partit fundat per Santiago Udina Martorell al desembre de 1975 a Barcelona com a secció catalana de la Unión Democrática Española [UDE], que era una associació política constituïda poc abans i liderada per Federico Silva Muñoz.
Posteriorment, Silva l’abandonà per impulsar Acción Democrática Española La UC es definí democratacristiana, regionalista i partidària de l’evolució des del règim franquista i es distingí també per l’antimarxisme i el rebuig de tota recuperació de la legalitat republicana dels anys trenta Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Partido Social Regionalista i Partit Democràtic Català per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Fracassada aquesta operació, els integrants iniciaren un apropament a…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…
Pacte de Varsòvia
Acord signat a la capital polonesa el 14 de maig de 1955 per l’URSS, Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia i Romania.
Amb vista a la defensa mútua, hom establí un comandament unificat per a llurs exèrcits, encapçalat per un mariscal soviètic amb residència a Moscou i sota la supervisió d’un consell polític consultiu a més, hom decidí que periòdicament es reunirien els vuit ministres de defensa De fet, el Pacte constituí la resposta del bloc comunista a la formació de l’OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d’Alemanya Albània se’n separà el 1968, arran de la invasió de Txecoslovàquia duta a terme per les tropes d’aquest pacte però sota les ordres de Moscou, amb què es demostrà…
Partido del Trabajo de España
Partit polític
Nova denominació del Partido Comunista de España (Internacional) adoptada al febrer de 1975 per tal de poder incorporar-se a la Junta Democràtica.
Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro Ramon Lobato, participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática Després de l’Assemblea de CCOO de Barcelona juliol de 1976, constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT maig de 1977 Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, amb Esquerra Republicana de Catalunya, l’…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina