Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…
Desig
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1989.
Desenvolupament enciclopèdic Explora els mecanismes ocults de la incomunicació humana i tracta de les relacions afectives, la inexorabilitat del temps i la impossibilitat d’assolir la felicitat Una parella maduraarriba a la seva segona residència, situada en una urbanització solitària, una tarda freda i plujosa Quan va a l’híper, Ella recull L’Home que s’ha quedat en pana a la carretera i el duu a un self-service on La Dona li explica un amor apassionat de joventut De tornada a casa, Ella fa balanç de larelació conjugal amb El Marit de nit, retroba L’Home en el mateix punt de la carretera i s…
cabdell

Cabdells
Yoni Vargas (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Alimentació
Varietat cultivada de l’enciam, de la família de les asteràcies o compostes, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.
Es menja en amanida En els receptaris sovint es recomana preparar-lo acompanyat d’anxoves de l’Escala i una vinagreta
rete testis
Anatomia animal
Expressió llatina (‘xarxa del testicle’) amb què hom designa la densa xarxa de conductes, dins el cos de Highmore, que procedeixen dels tubs seminífers i que continuen en els conductes eferents.
bàfia
Botànica
Arbre originari de l’Àfrica occidental i Madagascar, de la família de les papilionàcies, de fusta vermella i densa, emprada en ebenisteria i com a base de tints vermells i castanys.
La incidència de les institucions en la societat
Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds…
espàrrec bord
Botànica
Planta herbàcia paràsita de tija robusta, de la família de les orobancàcies, alta de 20 a 70 cm, amb esquames, terminada en una espiga densa de flors grosses de color groc pàl·lid.
ament
aments d’un trèmol
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d’arbres forestals com l’alzina, el roure, l’avellaner, el pollancre o el salze.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina